dissabte, 15 de gener de 2011

La riuada del càmping de Biescas

El 7 d'Agost de 1996 una riuada al Barranco de Arás va inundar un càmping al poble de Biescas (Pirineu aragonés), destruïnt-lo completament i cobrant-se la vida de 87 de les més de 800 persones que hi estiuejaven.
Malauradament aquest no és el primer episodi de riuada previsible, i per tant evitable, ni serà el darrer.
Un bon exemple d'antecedent és la riuada de Le Grand Bornand, al massís de Les Aravís (Alps francesos), que el 1987 va causar 23 morts en un càmping situat a les vores inundables del riu de Les Bornes. Aquesta lliçó no apresa podía haver servit per evitar una catàstrofe que, si no fós per l'ambició i el desig lucratiu d'algunes persones, no hagués succeït.

Però centrem-nos en Biescas. Què causà aquesta tragèdia? Primer de tot una situació meteorològica excepcional: el 6 d'Agost ja hi havia una alerta per tempesta a l'Aragó, si bé no s'havien previst exactament les zones on aquesta seria més intensa. El 7 d'Agost van registrar-se les precipitacions més intenses a Albarracín, a alguns punts de la vall de l'Ebre i a la zona de Biescas.
A Biescas van registrar-se un màxim de 270 mm en 24 hores (Barranco del Puerto), mentre que al Barranco de Arás el màxim va ser de 252 mm en 24 hores, dels quals el 87% va caure en només 2 hores (de 16 a 18h), i amb una màxima intensitat de 500 mm/h durant 10 minuts.

Esquema pluviomètric de la zona (en mm/24h). El Barranco de Arás està delimitat en color verd al centre de la imatge.
Font: Escuela Superior de Ingenieros de San Sebastián.
El resultat d'aquestes pluges, amb un període de retorn de més de 500 anys, va traduïr-se en una riuada pel Barranco de Arás, que encara que havia sigut objecte d'una restauració forestal per tal de consolidar i retenir el sòl (principalment, plantant nombrosos arbres i arbusts que ara ja eren un bosc ben consolidat) no va poder absorbir aquesta enorme quantitat d'aigua. La riuada va tenir un pic de cabal de 500 m3/s, un volum desmesurat tenint en compte les dimensions del barranc, de perfil encaixat i amb un pendent mitjà del 20%, i va destruïr totes les estructures destinades a contenir les crescudes, arrossegant 13.000 tones de sediments procedents de l'erosió causada per la mateixa riuada però sobretot dels sediments que colmataven les preses que formaven part d'una infrastructura construïda el 1957, preses que la riuada va destruïr (vegeu en els paràgrafs següents).
Els danys son fàcils de preveure: aquesta gran quantitat d'aigua i de sediments (entre els que hi havia gran quantitat d'arbres i de roques) va desbordar el torrent, que inundà el con de dejecció situat a la confluència amb el riu Gállego arrasant tot el que trobava al seu pas, principalment el càmping Las Nieves.
Vista del canal vell, ara restaurat. A l'esquerra pot veure's l'edifici que era la recepció del càmping.

Fotografia del càmping després de la tragèdia. Pot observar-se l'estat com va quedar una caravana.
Font: El Mundo.
Fotografia aèria presa poc després de la riuada. A l'esquerra pot veure's el canal desbordat, a la part inferior els sediments dipositats per la riuada, i a la part central els arbres que indiquen la posició del càmping.
Font: Euskal Irrati Telebista.
Però no tota la culpa és de la natura, doncs gran part de la responsabilitat recau en una mala ordenació del territori, que permet la urbanització d'una zona que hauria d'haver estat classificada com no urbanitzable. En efecte, ja és un costum habitual la construcció d'aquest tipus d'instal.lacions (càmpings, terrenys esportius, parcs...) en zones no aptes per a la construcció de vivendes. La raó és ben senzilla: cap ajuntament no vol arriscar-se a deixar construïr un edifici que pugui ser arrosegat per una riuada o un allau, però en canvi es permet la ubicació d'estructures per a serveis que no impliquin una residència permanent, pensant que això és menys perillós. Els promotors d'aquestes activitats (públics o privats) poden disposar així de grans parcel.les que al no ser urbanitzables ténen uns preus modests, i els propietaris dels terrenys, ja que no poden urbanitzar-los, poden obtenir un benefici més gran que si els destinen a l'agricultura o a altres activitats agràries. El resultat és que molts càmpings i terrenys esportius estan ubicats en cons de dejecció o en zones inundables.

Però cal dir que per a la construcció del càmping, com per a tota construcció que necessiti un permís municipal, va caldre un informe favorable que certifiqués la seguretat i la idoneïtat d'ubicar tal estructura en tal lloc. Per tal d'obtenir aquest informe (i com l'ajuntament estava interessat en acollir el càmping, per tots els beneficis que aquest aportaria a l'economia local) es va arranjar tota la zona del Barranco de Arás, repoblant amb arbres i arbusts els vessants del barranc, i construïnt uns petits dics de retenció de sediments fabricats de manera tradicional (clavant estaques de boix que contenien feixos de branques de salze) però no per això menys funcionals. Cal dir també que el torrent ja comptava amb 32 preses construïdes el 1957 arran d'una riuada, i destinades a retenir els sediments que duia el torrent (sediments que per cert ningú mai no va encarregar-se de netejar i van anar acumulant-se fins la colmatació). A aquestes estructures cal afegir una canalització del torrent al seu pas pel con de dejecció, que serviria per a fer passar l'aigua "sense causar danys".

Cartell que anuncia la primera fase de la Restauración Hidrológico-forestal del barranco de Arás.
Sistema de dics construïts el 1957 per a retenir les riuades.
Tot i així, també hi havia informes negatius:
-Emilio Pére Bujarral, enginyer forestal llavors cap de secció al Departamento de Agricultura de la Diputación General de Aragón, va emetre un informe el 1986 desaconsellant la ubicació del càmping. Aquest informe va desaparèixer de la llicència de concessió del càmping, i Bujarral va ser arraconat, acusat de "deslleialtat" (cap a l'administració que li paga el sou, se suposa), i forçat a prejubilar-se.
-L'informe Ayala Carcedo de prevenció de riscos naturals (emés 2 mesos abans de la tragèdia) cita el càmping de Biescas com el més vulnerable pel que fa a riscos naturals, i insta a desmantellar-lo inmediatament. Ayala va ser destituït i va morir poc després a causa d'una depresió.
-Pedro Montserrat Recoder, botànic català, ja havia advertit en un article de la Enciclopedia Temática de Aragón de la perillositat de la ubicació del càmping al con de dejecció, alertat per la presència de nombroses plantes d'arç groc (Hippophae rhamnoides), típics d'ambients de funcionalitat torrencial.

El procés judicial posterior a la tragèdia, en el que supervivents i familiars de víctimes buscaven responsabilitats i indemnitzacions, va ser una gran decepció, al basar-se la investigació en dos informes pericials encarregats per l'administració que no teníen cap base científica, ignorant els arguments aportats per geògrafs, geomorfòlegs, geòlegs i hidrogeòlegs. Els supervivents van anar de jutjat en jutjat, fins acabat al tribunal de drets humans d'Estrasburg, on per fí se'ls va escoltar. El resultat és que tot i que el procés penal va exculpar l'administració i el propietari de qualsevol responsabilitat, degut a la "imprevisibilitat de tal succés", finalment el procés administratiu va culminar el 2005, donant la raó als supervivents i familiars que havien seguit fins al final (i oblidant als que havien tirat la tovallola), i obligant la Diputación de Aragón i la Confederación Hidrográfica del Ebro a indemnitzar les víctimes amb gairebé 12 milions d'Euros.

A conseqüència d'aquests fets va prohibir-se la restauració del càmping, i el con de dejecció va declarar-se "zona de perill", prohibint-se tota construcció d'equipaments, i arranjant-se de nou amb una estructura encara més contundent.

Aspecte actual de la canalització al con de dejecció: el canal vell, a l'esquerra, i el canal nou, a la dreta.
Però cal dir que, tot i aquestes mesures, s'ha permés la construcció d'un altre càmping a menys de 5 kms del càmping arrasat, en condicions similars, doncs també està situat en un con de dejecció.
I es que sembla que el ser humà no aprén!!!

1 comentari:

  1. Xavi,

    tot això és molt interessant. Fora bo que et donessis d'alta a http://www.geobulletin.org/?action=list, doncs només hi ha un blog de geologia en català llistat. Així anem fent massa crítica

    ResponElimina