dijous, 9 de desembre de 2010

El volcà de fang de Sidoarjo.



El 29 de Maig de 2006 un fet insòlit va succeïr a Sidoarjo, Java (Indonèsia): al bell mig d’un camp d’arròs s’obrí un forat d’on començà a brollar un torrent de fang. A uns 200 metres de distància una companyia petrolífera ultimava els treballs de perforació previs a l’extracció de gas i petroli.
Immediatament es van aturar tots els treballs i es van alertar les autoritats. Inexplicablement, una gran quantitat de fang sortia d’aquell forat, i començava a inundar els camps veïns. El cabal, lluny de disminuïr, augmentava dia a dia, i aviat calgué prendre mesures dràstiques: s’hagué d’evaquar els residents dels pobles propers.
L’incident aviat prengué proporcions catastròfiques: a l’evaquació de set pobles seguí la interrupció d’una autopista, l’explosió d’un gasoducte i el desbordament dels dics de contenció.
A dia d’avui aquest forat s’ha convertit en un enorme volcà amb un cràter de 50 metres de diametre, que ha incrementat substancialment l’alçada del terreny al lloc del succès (per acumulació de fang). El pes del fang acumulat comença a enfonsar el terreny.
Ni els millors geòlegs especialitzats en els volcans de fang, vinguts d’arreu del món, s’han atrevit a predir quan de temps pot continuar l’erupció. Parlen d’anys, potser dècades, i ni les iniciatives més agosarades han aconseguit minvar els efectes catastròfics que ha tingut l’erupció.

Aquesta entrada és una còpia gairebé exacte (només he corregit alguns petits detalls) d'un treball que vaig fer amb en David Bordas i la Irene Piquer per a l'assignatura "Introducció a l'Anàlisi Geogràfica Regional", del primer curs de Geografia. 
Aquest treball va ser presentat a classe el Novembre del 2007. Han passat 3 anys, per tant pot ser normal que algunes dades ja estiguin desfassades, però igualment mostren la gravetat dels fets.
Més endavant (en breu, espero) intentaré posar el treball al dia.


1. INDONÈSIA I L'ILLA DE JAVA.
1.1. GEOGRAFIA.
La República d'Indonèsia és un país situat entre els oceans Índic i Pacífic, concretament entre la península del sud-est asiàtic i Oceania. És un gran arxipèlag compost per 17.508 illes, de les quals unes 6.000 estan habitades. Les 5 illes més grans són Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea), Kalimantan (la part indonèsia de Borneo), Sumatra, Sulawesi i Java.





Situació de l'illa de Java dins l'arxipèlag indonesi.
Indonèsia està dividida en 33 províncies, i comparteix algunes de les seves illes amb els països veïns: l'illa de Borneo amb Malàisia i Brunei, l'illa de Nova Guinea amb Papúa Nova Guinea, i l'illa de Timor amb Timor Oriental. És el setzè país del món en superfície, amb 11919.440 km². L'arxipèlag està situat a prop de l'equador, fet que li proporciona un clima tropical.
L'illa de Java, amb una superfície de 132.000 km2, està situada en una cadena d'illes al sud-oest de Sumatra i Borneo, a l'oest de Bali, i al nord de l'illa Christmas. És la tretzena illa més gran del món i en ella es troba Djakarta, la capital d'Indonèsia.
El seu origen és totalment volcànic i al llarg del seu relleu s'aixequen més de cent volcans, alguns cims dels quals ultrapassen els 3.000 metres d'altitud, entre ells el de la muntanya més alta del país, el Semeru (3.676 metres). Les cendres de les successives erupcions volcàniques han contribuït a la formació d'una terra fèrtil, contribuïnt a que la vegetació de Java sigui variada i abundant.
Tot Indonèsia, i especialment Java, se situa dins l'anomenat "cinturó de foc del Pacífic", la zona de major activitat volcànica del món segons els experts. L'arxipèlag té 129 volcans en activitat, l'acció dels quals està estretament relacionada amb els sismes i amb les fortes pluges. Aquesta forta activitat sísmica fou la causant del Tsunami que va afectar el Sud-Est Asiàtic el 26 de desembre de 2004, i que va provocar més de 225.000 morts.

1.2. Població.
Indonèsia té una població de 234,694.000 habitants, amb una densitat de 120,5 habitants per km², colocant-se en la posició 98 dels països segons la seva densitat de població. Cal destacar que les illes més poblades son Java, Sumatra, Borneo i Celebes. L’esperança de vida a Indonèsia arriba als 70 anys. El 87,9% de la població està alfabetitzada, i el promig de fills per dona és de 2,38.
L'illa de Java té una població de 124 milions d’habitants, fet que la converteix en l’illa més poblada del món: si fós un país ocuparía, per darrera de Bangladesh, el segon lloc dels països més densament poblats del món, amb 864 persones per km². Java està dividida administrativament en quatre províncies, una regió especial i una capital especial de districte. La major part de la seva població parla el javanés, encara que l’idioma oficial és l’indonesi. El 93 % de la població practica la religió musulmana.

1.3. Bases econòmiques
El país compta amb gran quantitat de recursos naturals, com petroli, gas natural, coure i or. La seva agricultura produeix bàsicament arròs, té, café, espècies i goma, i cal destacar la producció de fustes tropicals, de les que Indonèsia és, a la vegada, gran productor i exportador. Els bens de consum també son importants, produïnt en grans quantitats productes tèxtils i electrònics. Els socis comercials més importants d’Indonèsia son el Japó, els Estats Units, Singapur, Malàisia i Austràlia.


2. PRIMERA APROXIMACIÓ ALS VOLCANS DE FANG.
2.1. Descripció.
Els volcans de fang són unes formacions geològiques situades en estructures sedimentàries que expulsen una mena de fang. Generalment aquestes emanacions son causades per aigua calenta i gasos diversos que, en el seu camí a la superfície, travessen un o més estrats lutítics, dissolent part del material, que passa a l'aigua formant una espècie de fang que flueix fins la superfície per un o més forats o cràters. L'argila també pot contenir quantitats variables d'hidrocarburs sòlids i fins i tot grans proporcions de sal. Al volcà de Yagrumito (Veneçuela), per exemple, la quantitat de sal present al fang sec és tan gran que atrau les vaques de la sabana, que s’arriben a la zona per llepar-la i així obtenir el sodi que necessiten per a la producció de llet.
La forma d'aquests volcans és variable: des de cràters alts amb la típica forma cònica fins a volcans sense cràter que expulsen el fang per un simple forat al terra. Els gasos emanats acostumen a contenir una gran part de metà (80-90%), i també diòxid de carboni i/o nitrògen.
En tot el món es coneixen gairebé 700 d'aquestes estructures, que acostumen a estar associades a zones de subducció o d'activitat geotèrmica.
El nom de volcà ens pot confondre, ja que l’origen d’aquest fenòmen no és volcànic, sinó que normalment és el resultat d'emanacions de gas del subsòl, tot i que poden ser causats per altres fenòmens. Per aquest motiu hi ha geòlegs que els classifiquen com fonts geotèrmiques i no com volcans.  Existeixen, però, excepcions com els volcans de fang del Parc de Yellowstone (Estats Units), d'orígen volcànic.

Els volcans de fang de Yellowstone son excepcionals, al tenir orígen volcànic.
Les erupcions de fang que protagonitzen aquests volcans poden ser de dos tipus:
-de caràcter intermitent, quan la seva erupció és periòdica, com en el cas dels volcans de Piparo (Trinitat i Tobago) o Koturdag (Azerbaijan).
-apagats, quan fins ara no s'han registrat erupcions, o bé la seva activitat ja ha cessat per complet.
Els volcans de fang poden trobar-se tant a la superfície com sota de l'aigua. Els investigadors estan estudiant concretament aquests últims per descobrir el seu impacte en el canvi climàtic.

2.2. Característiques i tipus.
Trobem exemples d'aquest esdeveniment a diferents parts del món, però sobretot es reparteixen pel sud-est asiàtic, a gairebé tots els països petroliers, a Veneçuela i Colòmbia, i també a Itàlia. Destaca la zona de la Mar Càspia com el lloc de major concentració dels volcans de fang, contenint-ne uns 300 dels més de 700 que hi ha registrats al món.
La diferent composició dels materials emanats dóna origen a una àmplia gamma de volcans de fang. Per exemple, si abunden les emissions d'hidrocarburs sòlids i líquids i hi ha una escassa proporció d'argila es produeixen llacs d'asfalt, com el de Guanoco (est de Veneçuela), que és el dipòsit d'asfalt natural més gran del món; o el de La Brea, a Trinidad, el segon en importància a escala mundial.
Si entre els gasos expulsats durant les erupcions de fang hi predomina el metà poden produïr-se flames a causa de la combustió espontània del gas en contacte amb l’aire. En alguns volcans poden presentar-se incendis i fins i tot explosions, per l’enorme pressió que poden arribar a suportar.

Flama del volcà de fang de Baratang (Illes Andaman, Índia), producte de la combustió dels gasos emanats.
Si l'argila que puja es troba poc hidratada, els cons volcànics solen assolir certa altura; però, en cas de tractar-se d'un fang molt líquid, l'altura del con volcànic és molt escassa. El volcà de fang de Yagrumito (Estat Monagas, Veneçuela) fa uns 2 o 3 metres d'altura i ocupa uns 2000 m² (incloent les basses de fang i els fangals sense vegetació) encara que el con només ocupa uns 400 m². L'obertura del cràter té uns 50 cm de diàmetre.
Volcà de fang de Taman Stanitsa (Rússia), amb cràters sense forma volcànica.
Alguns volcans de fang, com aquest de Cartagena (Colòmbia),  son aptes per al bany, fet que els ha convertit en una atracció turística.
3. EXPOSICIÓ DELS FETS.
3.1. PT Lapindo Brantas i les perforacions a Banjar Panji 1.
Tal com ja s’ha comentat abans , el subsòl de l’illa de Java és ric en hidrocarburs, fet que es dona amb especial intensitat al districte d’East Java, on hi ha abundants dipòsits de petroli i de gas. Aquest fet propicia que l’extracció d’aquests sigui una de les principals activitats industrials de la zona, així com un factor bastant important per a la seva economia.
L’explotació dels jaciments petrolífers que hi ha al subdistricte de Porong estava repartida entre tres companyies principals que es dediquen a la prospecció i posterior extracció del petroli i del gas: la companyia australiana Santos, i les companyies indonèsies MedcoEnergi i PT Lapindo Brantas. Encara que el límit d’explotació de les mateixes està només una mica més al nord del riu Porong, Sidoarjo queda totalment dins de la zona adjudicada a PT Lapindo Brantas.
El mapa mostra la zona on es realitzaven les prospeccions (Banjar Panji 1), i la seva situació respecte a la resta de pous en funcionament (zona sense ratlles), i a la dels pous per explotar (zona ratllada).
A la zona coneguda com Brantas Production Sharing Contract (PSC), hi ha diversos jaciments localitzats, alguns dels quals ja estan en plena fase d’explotació.
Després de diversos estudis realitzats a la zona, el 6 de Març de 2006 PT Lapindo Brantas començà a perforar el pou Banjar Panji 1 amb la intenció d’arribar a uns 2600 metres de profunditat, on presumptament hi havia la formació geològica on s’emmagatzemen el gas i el petroli. S’iniciava així la prospecció, i res no indicava que hi hagués cap perill, doncs el pou no estava gaire lluny d’altres pous de perforació: a sols 1,2 km a l’oest, el pou Wunut 2 treballa a una profunditat menor (1300 metres).
Durant els treballs es descobrí que la capa on es trobaven el petroli i el gas estava situades a més profunditat de l’estimada, a uns 3000 metres, i es va decidir continuar amb els treballs de perforació.

3.2. Primera erupció de fang, aparició del Lusi (Lusi: Lumpur (fang) + Sidoarjo).
El 27 de Maig, quan el forat arribava als 2940 metres de profunditat, els enginyers van registrar el que anomenen loss: una pèrdua parcial (filtrant-se cap a la roca) del líquid de perforació usat per a mantenir la pressió a l’interior del pou. Tal com mana el procediment habitual, es procedeix a injectar un fluid més pesant per a evitar que els diferents estrats de roca pels que passa el forat es desestabilitzin i puguin trencar-se.
Els enginyers, poc després de continuar amb els treballs, creien haver arribat a la capa on hi ha el gas, ja que els loss succeeixen habitualment degut a la porositat de les roques que contenen el petroli.
Es decidí llavors treure la broca i canviar-la per una broca “oberta”, o casing pipe, que té la capacitat de fixar amb ciment les seccions inestables a mida que perfora, per a evitar futurs episodis semblants. Quan es pujava la broca, però, va ocórrer un kick a 1293 metres de profunditat. Un kick és el contrari d’un loss: el líquid de perforació surt a l’exterior perquè hi ha líquids a la roca que, amb la pressió d’aquesta, entren dins del pou de perforació. La reacció habitual, però, no és extreure el líquid sobrant, sinó injectar-ne més per tal de compensar la pressió que fa la roca.
Un cop neutralitzat el kick es comprovà que el terreny estava estabilitzat, i l’equip es disposà a continuar amb els treballs de perforació, però descobriren que la broca estava encallada i no la podien moure.
El 29 de Maig de 2006, mentre s’intentava desencallar la broca, arribà la notícia que a uns 200 metres del pou de perforació s’havia obert un forat del que emanava fang líquid a uns 60ºC de temperatura.

El dia de l’incident. Des del pou de perforació Banjar Panji 1 es podia veure el vapor que sortia del forat.
3.3. Causes. Primers factors a tenir en compte.
La primera anàlisi rapida dels fets ens duu a la conclusió que el volcà de fang va ser originat al perforar la capa on hi ha el gas enmagatzemat, però la realitat és més complexa, i hi ha uns factors generals que cal tenir en compte:
La zona és, en general, bastant inestable geològicament, tal com demostra l’aparició, anterior a la del Lusi, d’unes cavitats en el sòl originades a partir de l’arribada a la superfície de bombolles de gas. Aquestes es poden veure clarament en alguns camps de conreu, tal com mostren les fotografies aèries.

Cavitats sorgides a la zona, a causa de l’arribada a la superfície del gas present al subsòl.
Un terratrèmol ocorregut a uns 300 km de Sidoarjo el dia abans de l’erupció fa dubtar de l’explicació lògica del fenomen, encetant una investigació per a determinar en quin grau aquest pot haver o no provocat l’erupció de fang. Com es veurà més endavant, el terratrèmol ja està descartat com a causant de l’accident, però és possible que aquest pogués debilitar l’estructura geològica, ja de per sí prou inestable.
Exemple de casing pipe
Però no tot son factors naturals, hi ha factors humans que poden ajudar bastant a entendre tot el que va passar. La manca de dades definitives abans de l’inici de la perforació és una de les raons que explica la sorpresa general en el moment en que van passar els fets. Els geòlegs acusen la companyia d’actuar massa precipitadament i amb presses, seguint prioritats econòmiques en comptes de prioritzar la seguretat.
La utilització de material inadequat també sembla un dels factors decisius a l’hora de comprendre l’accident: normalment a l’hora de perforar un tram de sòl inestable s’acostuma a fer servir un tipus de broca anomenat casing pipe, que cimenta les parets del pou a mida que avança per tal de consolidar el forat i evitar possibles moviments de terra que puguin causar problemes. No és fins a última hora que els enginyers van decidir canviar la broca normal per una casing pipe, però ja era massa tard, doncs és llavors quan es produí l’accident.
Sembla ser que els volcans de fang no son estranys a la zona de Sidoarjo, i  molts  sectors  creuen  que  s’hauria  d’haver  pres  més precaucions per a evitar provocar-ne un.

3.4. Diferents visions del mateix fenomen.
Les anàlisis de les partícules fòssils que arrossega el fang indiquen que el material prové d’una capa argilosa situada entre els 1200 i els 1800 metres de profunditat, i que s’aniria estenent, barrejada amb altres materials, fins arribar als 3000 metres. Per sota d’aquesta capa impermeable, que actua com a cobercle, es situa la capa de roca calcària del jaciment Kujung, que conté el petroli i el gas, i que era l’objectiu que perseguia la companyia a l’iniciar les seves perforacions.
Aquestes complexes estructures geològiques que contenen el petroli i el gas, acostumen a contenir també aigua salada, i s’anomenen trampes de petroli. Per a entendre-les millor hem de comprendre el procés de formació del petroli, que és el resultat de l’acumulació de restes d’éssers vius a mida que queden cobertes pels sediments. Les altes pressions comprimeixen aquests sediments, que acaben formant la “roca mare”, i les restes orgàniques esdevenen gotetes d’hidrocarburs (petroli i gas), com a resultat d’una descomposició lenta que pot durar milions d’anys. Aquestes gotetes (juntament amb les d’aigua salada), més lleugeres que el medi que les envolta, es van filtrant lentament fins a arribar a la superfície, a no ser que trobin una capa de roca impermeable. En aquest cas es van acumulant, fins a formar una reserva on es troben concentrats el petroli, el gas i l’aigua, tot això sotmès a les altes pressions de l’interior de la terra. Aquestes reserves son les trampes de petroli.
Aquesta aigua sotmesa a les grans pressions interiors seria la que hauria estat alliberada per la perforació del pou Banjar Panji 1, ascendint pel forat de perforació fins als 1293 metres de profunditat (on es produí el kick), i entrant en contacte amb els materials argilosos de la capa superior. L’aigua, buscant un camí de sortida cap a la superfície, s’hauria barrejat amb l’argila. Aquest camí cap a la superfície, format pel trencament dels punts més febles de l’estructura de les capes superiors, ha creat un corrent ascendent que fa brollar la barreja en un forat obert a uns 200 metres de distància del pou de perforació: el Lusi. 

Camí que recorre l’aigua, barrejant-se amb el fang, en el seu camí a l’exterior.
 Les principals línies d’investigació han apuntat des d’un bon principi, però, a dos fets estretament relacionats amb l’activitat geològica: les prospeccions iniciades per la companyia PT Lapindo Brantas, i un terratrèmol de grau 6.3 en l’escala de Richter ocorregut el dia abans de l’erupció a Yogyakarta, a uns 300 km de distància (terratrèmol que causà 6300 morts i que deixà 1,500.000 persones sense casa). El fet que la companyia petrolífera no hagi facilitat part de la informació relativa a les perforacions fins al cap de molts mesos ha complicat les investigacions.
Els enginyers de la companyia aporten raons específiques per a negar la seva implicació, així com per a comprendre com l’incident hauria estat causat pel terratrèmol: quan van detectar una inestabilitat a uns 2.800 metres de profunditat van pensar que havien arribat a la capa Kujung, on hi ha el gas, però diuen que no hi van arribar, ja que a la resta de perforacions de la zona s’ha trobat una capa prèvia d’uns 12 metres de gruix que cal travessar per accedir al petroli. Un examen del material extret de la perforació a Banjar Panji 1 no dona indicis que s’hagi arribat a aquesta capa.
Set hores després del terratrèmol, el líquid de perforació va patir un loss. Això podria haver sigut causat per l’impacte de les ones de xoc, que haurien obert unes escletxes a la roca, fent que aquesta esdevingués permeable i provocant l’alliberació de l’aigua a alta pressió, que hauria trobat un camí cap a la superfície passant per la capa intermitja on hi ha el fang.
Els geòlegs independents, però, creuen que la intensitat del terratrèmol (que a Sidoarjo va ser sols de 2 en l’escala de Richter) va ser massa petita per a provocar una fractura important a la roca, i que en aquest cas el fang hauria començat a sortir molt abans del que va sortir. A més, remarquen que posteriorment hi ha hagut altres terratrèmols més potents prop de Sidoarjo que no han causat cap fenomen similar.
Per a finalitzar, remarcarem que tant els geòlegs que investiguen les causes com els enginyers (i els geòlegs) que treballaven a la prospecció coincideixen en dos punts. El primer fet en que coincideixen és en que la broca no necessàriament va arribar a la formació Kujung, doncs en els anàlisis d’aquesta i del material extret no hi ha indicis de gas ni del material de la capa immediatament superior. També coincideixen en afirmar que per a resoldre el loss ocorregut a 2940m la companyia hauria tret la broca massa ràpid, podent haver creat un efecte de buit que hauria desestabilitzat la roca provocant el seu trencament.
Tot i els intensos treballs que s’estan duent a terme, els efectes de l’erupció de fang ja son catastròfics. Molts dels pobles de la zona ja han quedat sepultats sota metres de fang solidificat.


4. EVOLUCIÓ DE L'ERUPCIÓ I ACTUACIONS REALITZADES.
4.1. El volum de fang.
El primer senyal que alguna cosa no rutllava sorgí el 29 de Maig de 2006, quan a uns 200 metres del lloc de perforació es va obrir un forat d'on sortia un fang estrany a 60ºC de temperatura. Al principi no es va témer gaire per l'incident, doncs l'expulsió d'aigua, gasos o material procedent de l'interior de la terra és un fenomen habitual durant l'última fase de les perforacions dels pous petrolífers.
Dues erupcions més van ocórrer els dies 2 i 3 de Juny de 2006, a uns 800 i 1000 metres al nord-oest del pou, però es van interrompre per sí soles al cap de dos dies, no presentant més problemes.
Quan s’hagué comprovat que el volum de fang expulsat augmentava ràpidament (els 5.000 m3 diaris que sortien al principi  s'havien duplicat al cap d'uns dies, i quadruplicat al cap d'un mes) van començar les primeres preocupacions serioses: aquestes quantitats no podien ser neutralitzades injectant líquid de perforació o ciment al pou de perforació. A més, els geòlegs començaven a tenir clar que l'erupció no duraria uns quants dies.
Aspecte que presentava la zona propera al cràter dos mesos després de l’erupció. La construcció de dics per a contenir el fang és prioritaria. Aquesta fotografia ens mostra la greu magnitud del problema.
El Setembre de 2006 el fang havia inundat unes 240 Ha., i a finals de l'any 2006 el flux de fang s’acostava els 80.000 m³ diaris, i anava en augment. El fenomen ja s'havia classificat com "volcà de fang", i als geòlegs que estudiaven el volcà se'ls van unir equips sencers de geòlegs arribats de diferents parts del món, que n’estudiarien les estranyes característiques, elaborant les teories que després servirien per a demostrar la implicació de la companyia petrolífera en l'incident.
Es coneixen uns 700 volcans de fang a tot el món, i tots ells ténen unes característiques més o menys similars, però el volcà de Sidoarjo és força diferent: el seu fang està compost per un 70% d'aigua, factor que el converteix en un material de ràpid ascens que s'escampa molt fàcilment una vegada arribat a la superfície, i s'asseca ràpidament. El terreny circumdant queda potencialment exposat a les inundacions.
El 22 de novembre de 2006 el pes del fang solidificat va enfonsar un gasoducte, provocant una explosió que causà la mort de 13 treballadors. L'erupció ja és considerada un assumpte prioritari, i es comença a parlar d'una possible investigació per tal de buscar responsabilitats.
El febrer de 2007 el volcà ja havia expulsat 12 milions de m3 de fang, havia cobert 360 Ha. i havia fet augmentar 10 metres el nivell del terra.
El nivell màxim del flux de fang va donar-se el Març de 2007, quan s’assoliren uns valors de fins 160.000 m3 diaris de fang expulsat. A partir de llavors el flux ha disminuït progressivament, fins a estabilitzar-se al voltant dels 80.000 m3 diaris, volum equivalent al que poden contenir 50 piscines olímpiques.
Des de llavors no s'han registrat augments o dismunicions especialment bruscs, si bé hi ha hagut algun augment puntual (després d'un terratrèmol el Setembre de 2007) i alguna disminució (coincidint amb la introducció de les boles de ciment, el Febrer de 2007).
El Setembre de 2007 es certifica l'enfonsament progressiu del terra a una velocitat d'uns 2 cm diaris, tement per l'estabilitat de la zona. La notícia no deixa indiferent ningú i noves teories sorgeixen al respecte. Les més optimistes diuen que si la zona es col·lapsa el conducte quedarà obstruït i cessarà l’erupció de fang, amb la qual cosa haurà acabat el problema. Tanmateix els mes pessimistes creuen que el col·lapse de la zona podria engrandir el forat, multiplicant així la gravetat del problema. Encara no hi ha estudis definitius que permetin pronunciar-se sobre aquest tema.

El pes del fang solidificat està provocant l’enfonsament del terreny, fins i tot lluny de l’àrea inundada.
4.2. Actuacions dutes a terme.
Inicialment, i davant de la persistència de l'erupció, es va construir una xarxa de barreres i dics per contenir la marea, però a mesura que pujava el nivell de fang acumulat, i d’acord amb les prediccions fetes pels geòlegs, que des de les primeres investigacions han dit que el volcà pot ser actiu durant anys, es va veure que era impossible contenir tot el volum de fang en una àrea tancada. Finalment, el president indonesi, Susilo Bambang Yudhoyono, va autoritzar l'abocament de fang al riu Porong, des d'on arriba al mar, que no és gaire lluny del lloc de l'erupció. Per a això es va construir una estació de bombatge connectada a una xarxa de tubs que condueixen el fang. L'abocament de fang al riu es va iniciar el 16 d'octubre de 2006.
Les canalitzacions que aboquen el fang al riu Porong.
Però no tot el fang arriba al mar, ja que una part important s'acumula al fons del riu bloquejant parcialment el corrent dominant. L'època de pluges afegeix una gran quantitat d'aigua al riu Porong (per exemple, l'any 2004 el cabal mig durant l'estació de pluges va ser de 1.700 m3 per segon), fet que fa augmentar la possibilitat d'un desbordament, que posaria en perill les ciutats de Porong, Sidoarjo i Pasuruan. És urgent, doncs, trobar una solució definitiva.
Diversos equips de geòlegs i de tècnics han estat estudiant des del primer moment una possible solució, sense que hagin trobat, de moment, cap projecte viable, encara que no es pot dir que no ho hagin intentat:
Els científics del Bandung Institute of Technology van desenvolupar un pla per intentar reduir el cabal del volcà, que consistia en la introducció pel conducte principal del volcà de 1.000 cadenes on hi havia enganxades quatre boles de ciment (dues de 20 cm de diàmetre i dues de 40 cm).
L'objectiu no era interrompre l'erupció, sinó "cansar el volcà", forçant el fang a circular a través del llast acumulat i reduir així la pressió de sortida. A la llarga la quantitat final de fang expulsat seria la mateixa, però a menys velocitat, fet que donaria més temps als científics per estudiar el fenomen i buscar solucions a llarg termini.
Però no tots els científics han estat sempre d'acord: tenint en compte que el fang surt a la superfície gràcies a les grans pressions internes, obstaculitzar el forat podria causar una redistribució de les mateixes, provocant que s'obrís un nou conducte en un altre lloc, o fins i tot causar algun moviment de terra. Altres científics temien que l'obstrucció del conducte principal acumulés la pressió de sortida del fang en nivells inferiors, transformant el volcà en un potencial "canó" que expulsaria boles i fang a gran distància. Però tots coincidien que el pitjor dels casos podria haver-se donat si les boles no arribessin a la profunditat esperada, ja que això podria causar l'obertura de nous (i possiblement múltiples) conductes superficials.
L’equip d’enginyers preparant algunes de les 400 cadenes llançades a l’interior del Lusi.
El llançament de les boles va començar el febrer de 2007, coincidint amb l'època en què el flux de fang era major (fins 150.000 m3 diaris). Al cap de poc, gràcies a uns sensors instal.lats en una de les boles, es comprovà que les boles arribaven a un quilòmetre de profunditat, el doble del previst, fet que indicava que el conducte principal era molt més gran del que es creia i que la xifra de 1000 cadenes que es va calcular inicialment com a necessària per reduir el flux podria ser insuficient.
Encara que hi va haver alguna variació en la quantitat de fang expulsat (el 19 de Març de 2007 l'erupció va aturar-se durant 35 minuts), finalment quan s'havien llençat les primeres 400 cadenes, es va interrompre el projecte, primer per precaució davant de la dificultat d'operar durant l'estació de pluges, i finalment per falta de resultats.
Fins avui cap altre projecte ha sigut posat en pràctica, si bé han sorgit algunes idees que estan en fase d'estudi.

5. EFECTES SOBRE LA POBLACIÓ I LES INFRASTRUCTURES.
Les repercussions a la població van molt lligades a l'evolució dels esdeveniments explicats anteriorment. Així, no és estrany que per a entendre els desplaçaments de persones, les defuncions o la pèrdua de llocs de treball s’hagi d'entendre primer la situació en que es troba la regió.

5.1.Situació a Indonèsia.
Indonèsia ha sofert desenes de desastres naturals en els últims dos anys, fet que ha repercutit directament en els seus habitants, empitjorant progressivament les seves condicions de vida i dificultant la seva subsistència. Carlos Afonso, el cap del Departament d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO) per a Indonèsia i Timor Oriental, mostra la situació del país en un article:
"Per la seva enorme extensió, la quantitat de població i la seva situació dins de l'Anell de Foc del Pacífic, Indonèsia és probablement el país del món més vulnerable als desastres naturals".
A més, aquesta mala situació és agreujada per la deforestació i la concentració de població, en un lloc on periòdicament succeeixen inundacions i lliscaments de terra, i amb la presència habitual de sequeres com a conseqüència del canvi climàtic. Els esdeveniments han estat tants que fins i tot hi ha qui parla de tot tipus de supersticions sobre un càstig diví.
El govern indonesi ha proposat concentrar-se en la prevenció de les catàstrofes, més enllà de la simple recerca de solucions. Això es reflecteix a través de la Llei de Gestió de Desastres Naturals.

5.2. Situació a Sidoarjo.
L'aparició de la marea de fang a Sidoarjo s'ha traduït en un gran problema també per a la població que viu a les rodalies. Aquest desastre, en canvi, no es pot qualificar com a natural, doncs ha estat fruit de la combinació de la irresponsabilitat de l'home amb la fràgil estructura de les capes de l'interior de la superfície terrestre.
L'esdeveniment ha tingut conseqüències molt negatives: la destrucció d'una dotzena de fàbriques ha suposat la pèrdua de molts llocs de treball, la inundació de l'autopista ha dificultat molt les comunicacions nord-sud, s’han perdut nombrosos cultius i granges de moluscs que hi havia a la regió (i que sustentaven gran part dels seus habitants), i milers de persones han hagut de desplaçar-se a la recerca d'una nova llar.
No hi ha hagut morts a conseqüència de l'erupció, però tretze treballadors dels equips de contenció van morir a causa de l'explosió d'un gasoducte.
Com ja s'ha explicat abans, la quantitat de desastres naturals que succeeixen és de gran rellevància, i l'aparició d'un volcà de fang d'aquesta envergadura a causa d'una mala planificació i d’uns mètodes inadequats ha fet que desencadenin les ires populars. La crema de diversos campaments de miners de la companyia que feia les prospeccions, especialment des que es va saber que el ministre encarregat de donar resposta als desastres naturals té accions de la companyia, en son bona prova.

5.3. Resum dels fets.
Després de l'inici de l'erupció, moltes víctimes van començar a refugiar-se en llocs disposats provisionalment: mercats, escoles, oficines del govern o pobles veïns, doncs es creia que la situació seria provisional. Quan aquesta es va tornar més complicada, i davant les prediccions dels geòlegs, que ja estimaven una erupció a llarg termini, el govern va començar a executar un pla d'inundacions controlades, a fi de crear un enorme àrea que ocupa l'extensió de set pobles, per anar acumulant el fang i així protegir altres àrees. Aquesta decisió va provocar el desplaçament de més de 13.000 persones.
Quatre mesos van transcórrer fins que el president indonesi Susilo Bambang Yudhoyono va declarar "zona catastròfica" les zones inundades prop de Sidoarjo i va ordenar a unes altres 3000 famílies la seva immediata evacuació per tal de prosseguir amb el pla d'anar inundant les zones veïnes.
A mesura que passava el temps el fang va començar a solidificar-se provocant una acumulació de pes. Aquest pes és el que va enfonsar un gasoducte que transcorria per sota d'un dic, provocant una explosió que causà 13 morts i la posterior evacuació de més famílies, que van fugir de les seves cases en veure la perillositat de la zona. El flux de fang continuava creixent amb el pas del temps. 
Als 9 mesos es publicà un informe de la situació:
• Prop de 11.400 refugiats.
• 9 km2 de camps d’arròs inundats.
• 2.300 treballadors locals sense feina.
• Un dany econòmic de més de 2,6 milions de dòlars americans.
Al trobar-se els habitants locals amb aquesta situació inesperada, van decidir iniciar una sèrie de protestes perquè el govern comencés a exigir responsabilitats: van tallar a múltiples ocasions les vies ferroviàries i també les autopistes...           













Mentrestant, i com a mesura de contenció, el govern seguí amb el seu plà de provocar inundacions controlades a la zona: Gempolsari, Tanggulangin, Renokenongo, Kedungbendo… Per tercera ocasió, moltes families es van veure desplaçades.
La situació começà a ser insostenible quan el març de 2007 el lloc dessignat per als refugiats anomenat Pasar Baru s’omplí per complet, i les noves víctimes no teníen on anar en busca d’allotjament, menjar, aigua…

Molts desplaçats sobreviuen en condicions deplorables, a causa de la saturació dels refugis.





A mesura que avançava el temps es publicaven nous informes. Aquí es poden observar les dades de l’informe publicat el 12 de març de 2007:
• 600 Ha inundades, en les que s’inclouen 33 colegis, 10.426 cases, 30 fàbriques…
• Aproximadament 50.000 refugiats.
• 13 persones mortes por l’explosió del gasoducte.
• L’estimació del volum total de fang expulsat es d’uns 45 milions de m3, fet que es tradueix en una mitjana de 150.000 m3/día durant els últims 300 díes.
Els habitants s’impacientaven davant la manca de resultats. A part dels múltiples talls ferroviaris, les víctimes també van iniciar una altra sèrie de protestes: manifestacions, impedir el manteniment dels dics en senyal de protesta... ja que gairebé un any després de l'aparició del fang encara no havien començat a cobrar les indemnitzacions.
Un altre exemple és el bloqueig de l’estació de bombeig de gas per part dels habitants del poble de Keboguyang, per por a que es produís una explosió com la que matà 13 persones el novembre de 2006.
La fràgil estructura dels dics i la quantitat d’aigua caiguda durant l’època de pluges provocà esquerdes i ruptures en els dics, inundant els pobles de Kedungbendo, Siring i Ketapang. Per sort els habitants ja havien abandonat els pobles dos meses abans i no hi hagueren víctimes humanes.
L’estiu de 2007 el govern indonesi va assegurar que les persones que haguessin perdut les seves cases i terrenys serian recompensades. Basant-se en informes rebuts, Susilo Bambang Yudhoyono va decidir que en primer lloc s’hauria de pagar el 20% de les indemnitzacions per la compra dels terrenys i edificis de les zones afectades. Però a començaments de setembre unes 1800 persones encara no havien rebut les seves compensacions, malgrat les promeses pel president. S'havien presentat unes 10.142 peticions de cobrament, de les quals 6514 ja s'havien verificat i comprovat. Es va posar com a data límit per abonar les compensacions el 14 de setembre de 2007, data que no s’acomplí.
Mentrestant, la debilitat dels dics quedava al descobert amb la recent aparició de 2 esquerdes més, que han provocat més inundacions.


6. SITUACIÓ ACTUAL.
6.1. Bancarrota i venda de PT Lapindo Brantas.
PT Lapindo Brantas fou venuda per 2 dòlars USA a la companyía BPH Migas, que es farà càrrec de les indemnitzacions després de la resolució judicial. Mentrestant, milers de famílies estan a l’espera de rebre els diners de la indemnització per a poder menjar, anar a l’escola, comprarse una nova casa, etc.
Diverses organitzacions defensores del medi ambient van denunciar els danys ecològics que el fang ha provocat a l'ecosistema de la zona. A finals de Febrer de 2007, l'ONG local WALHI (WALHI - Friends of the Earth Indonesia) va interposar davant els tribunals una denúncia a Lapindo i al president indonesi, Susilo Mambang Yudhoyono, perquè assumíssin la seva responsabilitat en els fets. Anteriorment, Lapindo ja havia arribat a un acord amb els representants dels milers d'afectats, segons el qual es comprometia a comprar a un preu de 155, 105 i 13 dòlars per metre quadrat els habitatges, altres edificis i camps d'arròs contaminats respectivament. Finalment l'empresa també va anunciar que prepara entre 500 i 600 hectàrees de terreny per als desplaçats a causa del desastre.
Una notícia publicada el 29 de Novembre de 2007 al diari Jakarta Post anunciava que Lapindo acceptava la seva responsabilitat pel desastre de Sidoarjo, i que pagaría el 20% de les indemnitzacions a les víctimes el Desembre, mentres que el pagament del 80% restant es completaria el Maig de 2009.

6.2. Construcció de la nova autopista.
Ja s’ha aprovat el projecte de construcció d’una nova autopista que substituirà l’autopista Jin-Porong, l’única vía de connexió del nord amb el sur entre les ciutats de Madang i Surabaya, i que cada día pateix grans retencions. La nova ruta tindrà una longitud de 9,3 quilòmetres i el seu cost serà d’uns 9 milions de dòlars americans.

6.3. La neteja del riu Porong.
A mitjans Setembre de 2007 un vaixell alemany de 60 tones va arribar a Porong contractat per dragar el riu, i endur-se el fang sedimentat. Aquest no sols afecta el nivell del riu, sinó també la vida de la gent de la zona. Pescadors de la ciutat de Permisan ja no poden sortir a pescar amb els seus vaixells a causa del fang acumulat, per no parlar dels habitants de Besuki, que van descobrir que la qualitat de la seva aigua potable havia disminuït notablement i ja no la poden usar ni per beure ni per cuinar. D'altra banda, el fang acumulat al mar evita la captació de llum per part de les algues marines, fet que dificulta la seva existència.


6.4. situació més recent.
Al tancament d'aquest treball sembla que amb el pas del temps el forat va fent-se més petit, tal com veiem en aquesta sèrie de fotografies (atenció: ordre cronològic invers):



7. FOTOGRAFIES COMPLEMENTÀRIES.
Vegeu un recull, a mode d'anex, d'algunes fotografies recopilades que il.lustren amb més o menys eficàcia el succés:


Aspecte dels pobles afectats. El fang, a l'assecar-se, ha prés una consistència mlt dura que a part de destruïr els edificis, és molt dificil de netejar, i per tant els habitants s'han vist forçats a marxar.
Visió aèria de la zona afectada, amb un barri inundat en primer pla, i amb l'erupció del Lusi en segon pla.
Un altre poble afectat i evacuat.
Al principi es feien treballs per protegir l'autopista, fins que finalment aquesta es va haver de tallar. Actualment el govern projecta una variant que faci les funcions del tram inutilitzat pel fang.
Aspecte de l'autopista poc després de ser tallada al trànsit rodat. L'estructura s'aprofita per a la construcció d'un dic amb l'objectiu de contenir el fang.
Un dels afectats descobreix una sorgència d'aigua al pati de casa seva.
Escola sense nens, a Sidoarjo. Els pares, arruïnats,  ja no poden pagar els drets d'escolarització als seus fills.
Aspecte de l'erupció. El color és en part causat pels gasos que surten del volcà, i que enterboleixen l'atmosfera.
Alguns habitants intenten recuperar les seves pertinences, ara ofegades per l'aigua i/o pel fang. D'altres intenten treure'n profit, intentant vendre alguns dels objectes abandonats a les cases dels refugiats.
Com a senyal de protesta, desenes d'afectats per la marea aboquen cubells de fang del Lusi davant una delegació del govern.
Boles de ciment encadenades, preparades per ser llençades dins el cràter.
Un dels volcans secundaris, associats a l'erupció principal, apareguts a la regió.